Jurisprudencia Iberoamericana
sobre Protección de Datos Personales

  Inicio  -  Busquedas  -  Presentación  -  Ayuda  -  Recortes de prensa 14 de Noviembre de 2019  

Idioma
Español
Português
Català
English
 




derechos
habeas data
datos personales
honor
imagen
intimidad
olvido

personas
fallecidas
figuras públicas
niños y adolescentes
personas morales

tipo de datos
ambiente laboral
electorales
historial crediticio
Internet
judiciales
medios
salud
telecomunicaciones
vigilancia

legislación
específica
relacionada
sectorial

doctrina



Países
RedIPD
Europa
las Américas
Andorra
Argentina
Bolivia
Brasil
Chile
Colombia
Costa Rica
Ecuador
el mundo
El Salvador
España
Guatemala
Honduras
México
Nicaragua
Panamá
Paraguay
Perú
Portugal
República Dominicana
Uruguay
Venezuela
 
 
Países
 


.
Andorra [ 15 Marzo 2006 ] [Tribunal Superior de Just?cia - Sala Administrativa]  Sent?ncia n?m. 15-2006    cacheCAT

Indemnització derivada d'un procediment d'expropiació ... a l’hora de calcular la indemnització cal no oblidar que el propietari no ha vist privades les seves facultats d’aprofitament urbanístic de la parcel·la de la mateixa manera que les conseqüències de la instal·lació per les que demana indemnització (pèrdua del dret a la intimitat i sorolls) careixen d’entitat suficient per a ser indemnitzables.



Núm. de Protocol: AD-0012-1/04 

S E N T È N C I A    NÚM.  15-2006 

PARTS: 

Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ LA MASSANA 

Representant: E.C.C. 

Advocat: J.M.B. 

Apel·lant-ada: R.J.J. 

Representant: J.A.V. 

Advocat : A.L.M. 

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: 

President :   M.I. Sr. Bernard Plagnet  

Magistrats:  M.I. Sr. Lluís Saura Lluvià  

  M.I. Sr. Albert Andrés Pereira  

A la vila d’Andorra la Vella, el  15 de març de 2006 

El Tribunal Superior de Justícia,  Sala Administrativa ha vist  el 

recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0012-1/04. 

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les 

prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Lluís Saura Lluvià 

el qual expressa el parer del Tribunal. TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 

Sala Administrativa 

2

A N T E C E D E N T S  D E  F E T 

 1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 

número 2005-83, de 2 de setembre de 2005, va estimar parcialment la 

demanda interposada pel Sr. R.J.J., va desestimar la interposada pel Comú 

de La Massana i anul·lant parcialment la resolució de la Comissió 

d’Expropiació de 5 de gener de 2004 va declarar  que la indemnització 

derivada de l’expropiació era  de 190.293,23 € enlloc dels 10.545 € 

reconeguts per la Comissió. 

 2.- Contra la sentència citada interposa un recurs d’apel·lació la 

representació processal de l’expropiat, que demana una indemnització de 

295.038 € en atenció  al demèrit per la servitud que afecta a una franja de la 

seva propietat i al demèrit general  vinculat a la instal·lació del giny 

mecànic, que fixa en el 30 % del valor de la propietat. 

 3.- El Comú de La Massana interposa també un recurs d’apel·lació 

demanant la revocació de la sentència i la declaració de que la propietat no 

té cap dret a indemnització o que  només s’indemnitzen els perjudicis 

associats a la servitud. 

 4.- Dels escrits esmentats se n’ha donat trasllat a les parts contràries, 

que ham formulat les seves conclusions escrites després d’haver renunciat a 

la vista oral, quedant posteriorment les actuacions vistes per a deliberar i 

decidir el Tribunal. 

F O N A M E N T S  D E  D R E T 

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és 

competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei 

Qualificada de la Justícia. 

Segon.- La situació de fet que dona lloc al present litigi deriva del 

projecte per a la instal·lació del giny mecànic (telecabina o telefèric) d’unió 

entre el poble de La Massana i l’estació d’esquí Pal-Arinsal i de la 

necessitat de constitució coactiva del pas forçós del giny i de les servituds 

administratives perpètues necessàries; en el cas, els cables del giny passen, 

a una distància superior a 50 metres d’altura, per damunt d’una part de la TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 

Sala Administrativa 

3

propietat del Sr. Jové, que te una superfície total de 312,20 m2; sobre la 

mateixa hi te construït un xalet que dedica a residència particular i la resta 

no edificada (207,70 m2) és jardí, que en una superfície de 38,93 m2 es veu 

afectat per la servitud corresponent a una franja de 7 metres per operacions 

de conservació i eventuals de salvament d’usuaris en cas d’evacuacions 

verticals. 

 La Comissió d’Expropiació, en la seva resolució de 5 de gener de 

2004 va considerar com a concepte indemnitzable el demèrit de la franja de 

terreny de 7m d’amplada que suportava la servitud abans esmentada, que 

fixava en el 50 % del valor dels terrenys afectats i xifrava en 10.545 €. 

 La sentència del Tribunal de Batlles admet aquest criteri (sense una 

deducció del 10 % que havia aplicat la Comissió d’Expropiació) cosa que 

dona lloc a una indemnització d’11.606 € i afegeix una indemnització 

complementària de 178.687,23 € que resulta d’aplicar al valor del sòl més 

la construcció un percentatge de  depreciació del 20 % motivat per 

afectacions visuals i sonores, establint un total de 190.293,23 € 

d’indemnització. 

Tercer.-  L’article 1 de la Llei d’expropiació forçosa defineix 

l’expropiació com “qualsevol privació singular de la propietat o d’altres 

drets patrimonials, acordada imperativament” i l’article 28 admet que 

aquella pugui tenir per objecte “la constitució de servituds o limitacions 

perpètues o temporals del domini o gaudiment de l’expropiat sobre la finca 

de què es tracti”.  

 La indemnització a l’expropiat és element essencial de la institució 

expropiatòria i en conseqüència la compensació -la indemnització justa a la 

que es refereix l’article 4 de la Constitució- que correspon al destinatari de 

l’actuació expropiatòria ha de comprendre totes les conseqüències danyoses 

que aquella li ocasioni, sempre que siguin demostrades, individualitzables, 

d’una entitat suficient i avaluables econòmicament. 

 La normativa reguladora de l’expropiació no estableix el mètode de 

càlcul dels perjudicis que  no consisteixen en la privació singular de la 

propietat, de manera que no hi ha cap delimitació de la potestat estimativa 

de la Comissió d’Expropiació ni dels òrgans jurisdiccionals a l’hora de 

valorar les imposicions de servituds  o els demèrits que experimenten els 

béns afectats per actuacions administratives de la naturalesa de l’exposada, 

per la qual cosa les indemnitzacions per les mateixes han de ser TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 

Sala Administrativa 

4

proporcionades al perjudici real que pateix l’expropiat en cada cas, sense 

que es pugui produir un enriquiment injust. 

 En el cas que és objecte d’aquest procediment, el Sr. J. no s’ha vist 

privat de la seva propietat, doncs des de la perspectiva dels articles exposats 

només suporta la servitud descrita en el fonament de dret anterior. 

 Quart.- En aquesta segona instància es posen a consideració de la 

Sala dues qüestions, amb arguments de signe contrari per part de cada 

apel·lant: la indemnització per la servitud i la del demèrit de la finca per 

afectacions visuals i sonores, a partir de la separació de conceptes feta en la 

sentència. 

 Tanmateix, a l’hora de calcular la indemnització cal no oblidar que el 

propietari no ha vist privades les seves facultats d’aprofitament urbanístic 

de la parcel·la de la mateixa manera que les conseqüències de la instal·lació 

per les que demana indemnització (pèrdua del dret a la intimitat i sorolls) 

careixen d’entitat suficient per a ser indemnitzables. 

 Per tant, la indemnització que li correspon va associada al demèrit 

per la valoració conjunta de la servitud i de la proximitat dels cables de la 

instal·lació, que no hi ha dubte afecten al valor de la propietat encara que la 

primera no limita les facultats d’aprofitament urbanístic ni l’ús ordinari de 

la parcel·la i la segona només produeix una afectació visual.  

 Arribats a aquest punt, i analitzats els informes pericials que obren a 

les actuacions, cal partir del valor que accepta la sentència del Tribunal de 

Batlles, que quantifica el de la propietat a l’inici de l’any 2002 en 

893.436,14 €, aplicant-li un demèrit global del 3 % atesa la naturalesa i la 

intensitat dels perjudicis associats a la servitud i al sobrevol dels cables, que 

han quedat descrits, la qual cosa xifra  la quantia de la indemnització en 

26.803 €. 

Cinquè.- Caldrà declarar l’estimació parcial del recurs interposat per 

la representació del Comú de La Massana i la desestimació del interposat 

per la representació de la part  demandant, sense que calgui fer cap 

pronunciament sobre les despeses d’aquesta segona instància, de manera 

que cada part suportarà les ocasionades per ella mateixa. 

   TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 

Sala Administrativa 

5

D E C I S I Ó 

 En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, 

Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar 

parcialment el recurs interposat per la representació del Comú de La 

Massana i la desestimació del interposat per la representació de la part 

demandant contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribuna de 

Batlles número 2005-83, de 2 de setembre de 2005, que es revoca 

parcialment declarant que la indemnització que correspon a la part 

demandant és de 26.803 €. No es fa cap pronunciament sobre les despeses 

d’aquesta segona instància, de manera que cada part suportarà les 

ocasionades per ella mateixa. 

Aquesta sentència és ferma i executiva. 

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de 

la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals 

amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció 

Administrativa del qual procedien, i  que s’arxivin les actuacions del 

Tribunal. 



Sitio patrocinado por 

IIJUSTICIA

un miembro del Movimiento de Libre Acceso al Derecho