Jurisprudencia Iberoamericana
sobre Protección de Datos Personales

  Inicio  -  Busquedas  -  Presentación  -  Ayuda  -  Recortes de prensa 14 de Noviembre de 2019  

Idioma
Español
Português
Català
English
 




derechos
habeas data
datos personales
honor
imagen
intimidad
olvido

personas
fallecidas
figuras públicas
niños y adolescentes
personas morales

tipo de datos
ambiente laboral
electorales
historial crediticio
Internet
judiciales
medios
salud
telecomunicaciones
vigilancia

legislación
específica
relacionada
sectorial

doctrina



Países
RedIPD
Europa
las Américas
Andorra
Argentina
Bolivia
Brasil
Chile
Colombia
Costa Rica
Ecuador
el mundo
El Salvador
España
Guatemala
Honduras
México
Nicaragua
Panamá
Paraguay
Perú
Portugal
República Dominicana
Uruguay
Venezuela
 
 
Países
 


.
Andorra [ 29 Abril 2010 ] [Tribunal Superior de Just?cia - Sala Civil]  Sent?ncia n?m. 15-2006    caché ES  cacheCAT

El Sr. F.G.B. reitera en aquesta alçada les manifestacions que ja es contenien en el seu escrit de demanda en el sentit de que la Sra. O.S.B., amb la què va mantenir en el seu moment una relació sentimental de la qual va nàixer la seva filla L., el desacreditava a ell i a la seva família sempre que en tenia ocasió davant de tercers i davant de la menor, anava a veure la nena mentre aquesta estava de vacances amb el seu pare, o mentre feia activitats extraescolars propiciades per ell, l’incitava a mentir-li i la predisposava contra ell i que aquesta actitud s’havia reiterat una vegada presentada la demanda que dóna origen al present procediment, raó per la qual demana que es condemni a l’adversa a no interferir en el seu dret de visites i/o comunicació amb la seva filla. Altrament, el Sr. F.G.B. s’oposa a la decisió de la resolució d’instància d’imposar-li les costes del procediment en contra del que és habitual en matèria de crisis matrimonials o situacions anàlogues.

el recurrent pretén que els Tribunals resolguin qüestions absolutament privades entre els progenitors d’una nena, convertint la seu judicial en el camp de batalla a on dirimir temes que pertanyen a la intimitat de la parella, quan no existeix cap possibilitat de que una resolució judicial obligui a uns progenitors a posar per davant els interessos de l’infant respecte dels seus propis més o menys mereixedors de tutela, malgrat sigui oportú recordar-ho constantment.

DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat



TSJC-0294/09 

AUTE 

En nom del Poble Andorrà.- 

A la vila d’Andorra la Vella, al 29 d’abril de 2010. 

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior 

de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. 

Sr. Jean Louis VUILLEMIN, i els magistrats M.I. Sr. 

Joan Manel ABRIL CAMPOY i M.I. Sra. Eulàlia AMAT 

LLARI, ha adoptat la resolució següent: 

ANTECEDENTS DE FET 

I.- La representació processal del Sr. F.G.B. va 

formular demanda en data 9 de setembre del 2009 

sol·licitant que, atesa la interferència de la mare 

de la seva filla, la Sra. O.S.B., mentre la nena 

estava de vacances amb ell, s’acordés que, sense 

acord previ i exprés de les parts, el progenitor de 

la menor que no gaudís de la seva companyia s’hauria 

d’abstenir de tenir qualsevol contacte físic amb ella 

i/o el seu entorn i que es tinguessin en compte les 

seves manifestacions en relació al sentit i/o 

contingut de la comunicació diària de l’adversa amb 

la menor. 

II.- La Sra. O.S.B. va contestar a l’escrit 

presentat per l’adversa negant les acusacions 

formulades pel Sr. F.G.B. i defensant el seu dret a 

interessar-se i tenir contacte amb la seva filla. 

III.- L’Aute de 15 d’octubre del 2009 va decidir 

no donar lloc a la petició formulada per la 

representació processal del Sr. F.G.B., tot imposantli les costes del procediment. 

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs 

d’apel·lació la representació processal del Sr. TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 

Sala Civil 

2

F.G.B. i, en virtut dels arguments recollits a les 

seves conclusions, demana la seva revocació, estimant 

íntegrament la seva demanda i que no s’imposi a la 

seva mandant les costes processals atesa la 

naturalesa de les qüestions debatudes en el present 

litigi. 

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. 

Eulàlia AMAT LLARI. 

FONAMENTS DE DRET 

I.- El Sr. F.G.B. reitera en aquesta alçada les 

manifestacions que ja es contenien en el seu escrit 

de demanda en el sentit de que la Sra. O.S.B., amb la 

què va mantenir en el seu moment una relació 

sentimental de la qual va nàixer la seva filla Lea, 

el desacreditava a ell i a la seva família sempre que 

en tenia ocasió davant de tercers i davant de la 

menor, anava a veure la nena mentre aquesta estava de 

vacances amb el seu pare, o mentre feia activitats 

extraescolars propiciades per ell, l’incitava a 

mentir-li i la predisposava contra ell i que aquesta 

actitud s’havia reiterat una vegada presentada la 

demanda que dóna origen al present procediment, raó 

per la qual demana que es condemni a l’adversa a no 

interferir en el seu dret de visites i/o comunicació 

amb la seva filla. Altrament, el Sr. F.G.B. s’oposa a 

la decisió de la resolució d’instància d’imposar-li 

les costes del procediment en contra del que és 

habitual en matèria de crisis matrimonials o 

situacions anàlogues.  

Malgrat els arguments del recurrent aquesta 

petició no es pot estimar, per un cantó, perquè el 

Sr. F.G.B. en el seu escrit de conclusions no fa més 

que reiterar els arguments que ja van ser exposats a 

la instància i que van ser examinats i rebutjats per 

l’Hble. Batlle, raó que seria suficient per si sola 

per desestimar aquest recurs, i, per un altre, perquè 

la demandada nega l’existència d’unes interferències 

exagerades en el dret de visita de l’agent a la seva 

filla i aquest no aporta cap prova de que, en cas 

d’existir, fossin desproporcionades al legítim 

interès d’una mare per estar en contacte amb la seva 

filla menor i conèixer quines són les seves 

activitats. TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 

Sala Civil 

3

Tampoc es pot tenir en compte l’informe 

psicològic de la nena elaborat per la Sra. Carmen 

Ballesté Carrasco aportat a les actuacions de manera 

totalment extemporània, tenint en compte a més que en 

ell es plantegen alternatives per resoldre qüestions, 

com ara el mode d’executar les visites de la menor 

amb el seu pare o el repartiment de les vacances de 

la L.G.S. que no són objecte del present procediment. 

II.- Pel que fa a les costes que li imposa 

l’Aute d’instància, té raó el Sr. F.G.B. quan afirma 

que habitualment els Tribunals andorrans no fan 

especial pronunciament sobre les costes dels 

procediments que resolen crisis matrimonials o 

situacions anàlogues pressuposant que els interessos 

que es defensen no tenen un caire patrimonial. No 

obstant, aquesta es una facultat que el capítol X de 

la Novel·la 82 reconeix als Batlles i Magistrats, 

però no pas una obligació i poden existir situacions 

en les què, malgrat la naturalesa de les qüestions 

debatudes, es cregui convenient o oportú imposar les 

costes a aquella de les parts que ha vist 

desestimades les seves pretensions. 

En el cas present es donen dues circumstàncies 

que justifiquen que l’Hble. Batlle no segueixi 

aquesta pràctica habitual.  

En primer lloc, el recurrent pretén que els 

Tribunals resolguin qüestions absolutament privades 

entre els progenitors d’una nena, convertint la seu 

judicial en el camp de batalla a on dirimir temes que 

pertanyen a la intimitat de la parella, quan no 

existeix cap possibilitat de que una resolució 

judicial obligui a uns progenitors a posar per davant 

els interessos de l’infant respecte dels seus propis 

més o menys mereixedors de tutela, malgrat sigui 

oportú recordar-ho constantment. En segon lloc, la 

facultat que la Novel·la 82 reconeix als Tribunals 

pot no exercitar-se si es considera que existeixen 

motius per entendre que una de les parts litigants 

s’ha excedit en el seu dret a defensar els propis 

criteris, reiterant la presentació d’escrits i 

recursos sobre una qüestió ja resolta anteriorment 

sense aportar arguments que ho justifiquin, com es 

dedueix de les dades que consten al present 

procediment, causant així un perjudici econòmic a TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA 

Sala Civil 

4

l’altre part litigant que es veu obligada a defensarse constantment i a assumir les costes consegüents a 

l’actuació de l’adversa. 

III.- En desestimar-se el recurs i seguint el 

mateix criteri procedeix imposar les seves costes a 

la part recurrent en aplicació del que disposa el 

Codi 7,51,5. 

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums 

aplicables al present cas.- 

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de 

Justícia d’Andorra, 

DECIDEIX 

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per 

la representació processal del Sr. F.G.B. contra 

l’Aute dictat per l’Hble. Batlle en data 15 d’octubre 

del 2009 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les 

costes d’aquesta alçada a la part recurrent. 

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en 

serà tramés testimoni a l’Hble. President de la 

Batllia, per al seu coneixement i als efectes 

escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, 

manem i signem.-  



Sitio patrocinado por 

IIJUSTICIA

un miembro del Movimiento de Libre Acceso al Derecho