Jurisprudencia Iberoamericana
sobre Protección de Datos Personales

  Inicio  -  Busquedas  -  Presentación  -  Ayuda  -  Recortes de prensa 14 de Noviembre de 2019  

Idioma
Español
Português
Català
English
 




derechos
habeas data
datos personales
honor
imagen
intimidad
olvido

personas
fallecidas
figuras públicas
niños y adolescentes
personas morales

tipo de datos
ambiente laboral
electorales
historial crediticio
Internet
judiciales
medios
salud
telecomunicaciones
vigilancia

legislación
específica
relacionada
sectorial

doctrina



Países
RedIPD
Europa
las Américas
Andorra
Argentina
Bolivia
Brasil
Chile
Colombia
Costa Rica
Ecuador
el mundo
El Salvador
España
Guatemala
Honduras
México
Nicaragua
Panamá
Paraguay
Perú
Portugal
República Dominicana
Uruguay
Venezuela
 
 
Países
 


.


AndorraAndorra
fallecidas





Andorra [ 28 Febrero 2003 ] [Tribunal Constitucional]  Sent?ncia 321-2002, recurs d?empara    cacheCAT

L’1 de juliol del 2002, la representació processal de les recurrents va interposar davant la batlle de guàrdia demanda de procediment urgent i preferent de tutela dels drets fonamentals, previst en l’article 41.1 de la Constitució, mitjançant la qual manifestava que s’havia lesionat el dret a la intimitat privada i familiar de les demandants com a conseqüència de la captació de les imatges fotogràfiques relatives a la mort del Sr. Albert Viladomat Cortabitarte.

El 6 de setembre del 2002, la representació processal de les recurrents va presentar recurs d’apel·lació contra l’aute esmentat. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, mitjançant sentència del 18 de novembre del 2002, va estimar parcialment el recurs d’apel·lació manifestant que el procés urgent i preferent “resulta un instrument perfectament vàlid per a la tutela del dret fonamental invocat”, i va desestimar la demanda en el fons per considerar que el fet d’haver-se produït la mort en un lloc públic i en ocasió d’un reportatge fotogràfic, consentit per la víctima, no vulnerava el dret fonamental a la intimitat de les demandants.

... en aquest recurs d’empara, les recurrents centren exclusivament la seva petició en la vulneració (i necessària reparació) del “dret fonamental a la intimitat privada i familiar”. En la seva redacció, l’article 14 de la Constitució menciona el dret a la intimitat, però no al·ludeix a la intimitat “privada i familiar” al·legada en l’escrit de les recurrents. A priori això no implica que la petició no tingui sentit, només vol dir que hem d’examinar si en aquest cas s’ha produït una vulneració del dret a la intimitat en aquesta dimensió de “privada i familiar”. Altrament dit, qui o quines persones físiques són titulars del dret fonamental a protegir.

En síntesi, atesos els arguments exposats, la captació en el seu moment i posterior tinença del material fotogràfic en litigi per part del Sr. F. V. no constitueixen, en aquest cas, per si mateixes ni han produït al dia d’avui una vulneració del dret a la intimitat del difunt, Sr. Albert Viladomat Cortabitarte.

La titularitat del dret a la intimitat únicament recau en la persona física que l’ostenta, i només en determinats supòsits, per la vinculació efectiva que aquest dret a la intimitat té amb el dret a la intimitat del seu entorn familiar immediat, podria produir-se una vulneració del l’article 14 de la Constitució. Aquests supòsits serien aquells que, per la seva naturalesa, com ara la insistència mòrbida en el patiment de la víctima o les víctimes d’un accident, o la publicació de fotos fora de tot context raonable o vinculat al dret a la informació, poden expandir o estendre la legitimació per reclamar el restabliment d’un dret fonamental vulnerat, i protegit pels supòsits de l’article 14 de la Constitució. Però aquests supòsits no s’han produït en la causa objecte de recurs.

HA DECIDIT: Desestimar el recurs d’empara interposat

 



Sitio patrocinado por 

IIJUSTICIA

un miembro del Movimiento de Libre Acceso al Derecho